Dia 20 de febrer, a la classe de 3 anys, ens juntarem tot el grup per fer una construcció entre tots. Na Cati (tutora) i alguns nins no hi eren però la sessió va ser molt interessant.
Com se veu a la foto, l'espai que vàrem fer servir ajudava a contenir, tant al grup com a la construcció del mateix, cosa que ens ajuda a crear un espai d'ordre, afavoreix respectar el torn i a més ens ajuda a ser més pacients, objectius que ens plantejàvem al cicle.
L'espai on es desenvolupen les activitats és tan important com la mateixa activitat, així el contexte és rellevant pel què hem de fer, com ho feim i com ens relacionam amb aquest, a més de pels intercanvis i les necessitats dels infants com individuus i com a grup.
Com perteneixem dins els grups o relacions i intercanviam amb els altres està intrinsecament relacionat amb com ho feim a les nostres famílies. Així aquesta activitat permet experimentar, amb el grup de la classe de l'escola, des d'on actuam, intervenim i intercanviam, servint-nos d'experiència vivencial amb els companys permetent-nos establir llaços i vincles, fent-ho des del respecte i l'ordre en les relacions. Des d'aquest punt és on el mestre o observador pot donar lloc i sentit a les necessitats individuals i del grup, així com a les estructures que el sotenen.
A mesura que anam intervenint des dels nostres interessos i necessitats construïm i participam en la modificació i evolució de les estructures que sostenen al grup i afecten a cada un dels seus membres.
Cada un actua des de diferents realitats (cada un des d'allò que ha après i des de la lleialtat a la seva família), aportant així la seva mirada i necessitats individuals des de la iniciativa, la imitació, comanar, rebre ordres, la inseguretat, la necessitat d'ordre, la submisió, la vergonya, la por, etc. Sobretot des de la certesa que tot el que tenim suma a la realitat del grup.
Com se pot veure a les diferents imatges la construcció d'aquesta estructura ens ha duit paciència, feina i implicació. Els infants han respectat l'espai i la dinàmica de l'activitat, sense que això suposi estar nerviosos, enfadats o deixar de ser un mateix amb el que volem i necessitam individualment.
A aquesta construcció o alineació uns intervenim alineant verticalment i altres de manera horitzontal, essent l'aportació de cada un i la interacció entre totes, les que donen el resultat com a grup.
El que més ha destacat de la sessió han estat els moments en que se'ns destrueix la construcció mentre un està posant la seva fusta, ja que dona espai a que tothom doni la seva opinió, els que tenen la necessitat d'ajudar immediatament aprenguin a contenir-se i, sobretot, a organitzar aquests moment, on el que ho ha destruit sempre és el responsable de refer-ho a més de rebre ajuda d'altres companys quan donam la possiblitat, ja que no podem anar tots perquè suposa un caos destructiu sinó respectam l'espai i l'ordre.
Aquesta imatge resumeix el que ha estat la sessió d'avui, on un espai que ens conté permet una situació d'ordre de la que tots formam part, hi perteneixem, i que permet l'intercanvi seqüenciat de les nostres intervencions.
Aquestes estructures donen la possibilitat als infant de ser ells mateixos, a més de sostenir al grup i la seva tasca, ja sigui una construcció en grup o qualsevol altra que permeti que els infants interactuin i establexin víncles saludables, que són els que marcaran la dinàmica de l'aula.
Algunes representacions:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada