Ja hem tornat de les vacances de Pasqua i, el mateix dia 8, reprenem les activitat de construcció en grup amb els infants de 4 anys.Hem viscut una sessió molt comunicativa, tal com és el grup de 5è d'EI, on compratir les idees, voler ajudar als companys, expressar el que volem o sentim així com argumentar que ens pareix el que anam construint, han estat les accions més significatives de la sessió de construcció en grup.
Alguns infants comentaven constantment als altres quines possibilitats tenien, si havien de posar la fusta a un lloc o un altre i perquè, si els hi agradava o no, si ho feien bé o malament i també, com feim els mestres, que ho havíem de fer a poc a poc sinó volien que no se destruís, ja que els moviments ràpids fan caure les altres fustes.L'emoció ens ha fet estar inquients i nerviosos, però també ens ha ajudat a no pedre el fil dels detalls o del torn, que ja començam a no haver-ho de recordar, ells ho respecten i s'ho autogesionen.
La nostra obra se'ns ha destruit vàries vegades durant el procès de creació i voler ajudar als companys a estat una necessitat molt gran per alguns infants. Com que no sempre podem ser protagonistes i hem de deixar el seu espai a cada un, a vegades hem ajudat i d'altres no.
Normalment quan destruïm una estructura conjunta o de grup no només ens veiem afectats nosaltres, sinó tot allò que ens envolta, especialment els altres protagonistes del fet, història o estructura que se pugui donar.
El que treballam, com a metàfora d'afrontar un problema o situació conflictiva, és acceptar-la naturalment i enfocar la nostra mirada cap a la solució i no cap al problema.
Entenent les pedres del camí com a possibilitats per millorar i aprendre i no com a obstacles.
Algunes representacions:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada